D’esquerra a dreta: E.Escribano, director de la Televisió de Catalunya; J.J Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra; L. Ferre, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; J.M Tresserras, conseller de cultura i de mitjans de comunicació; J. Majo, director general de la CCRTV i R.M Molins, directora de l’àrea de beques La Caixa obra social lideren la sala.
L’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació està plena de gom a gom: els conferenciants, estudiants de les llicenciatures que s’hi cursen, càmeres de TV3, alumnes igualment amb càmeres de vídeo i de fotografia, estudiants del nou màster, professorat i un llarg etcètera. Tots reunits el divendres 26 d’octubre a les 12h per rebre la lliçó inaugural de la segona edició del Màster en Innovació i Qualitat Televisives (MIQT). Una segona edició que, com assegura Rosa Maria Molins ha estat tan ben acollida com la primera, ja que han hagut 150 sol·licitants per 30 places, dada que, alhora, dóna categoria i nivell al màster.
Dintre del context actual, condicionat fortament per la cultura de la imatge, és evident que existeix una demanda d’innovació i de qualitat entorn els productes audiovisuals. De manera corresposta, doncs, tant les llicenciatures de comunicació com, molt en especial, el MIQT donen resposta a aquestes inquietuds vigents.
Alguns dels elements clau per a la consagració d’aquests objectius són, parafrasejant l’enumeració del conseller, els següents:
Apostar per la millora dels productes de producció pròpia és un dels eixos principals en aquest projecte. És, de la mateixa manera, molt important singularitzar aquestes produccions en tant que ens trobem en un procés de construcció nacional. Alhora, aquestes produccions han de culminar la cohesió social, així com reaccionar davant les responsabilitats socials. Decantar-se per un punt de vista i emprar-lo a l’hora de difondre la informació és essencial, posat que entra dins el contracte implícit que qualsevol periodista té amb l’espectador: informem amb veracitat, amb rigor i confiança.
En aquesta llista s’hi poden inserir, igualment, els necessaris espais de debat i autocrítica dels mitjans. En aquest sentit, hem de tenir «ambició de qualitat», en paraules de Tresserras. Una ambició recolzada per una actualització i un interès constant d’allò que ens envolta, perquè tenim un compromís amb la societat. Aprofitant la implantació efectiva dels productes audiovisuals en l’audiència, és oportú i, fins i tot m’atreveixo a dir, obligatori que els professionals de la comunicació inverteixin en cercar maneres per tal que el contingut que arribi a l’audiència els inspiri i els faci créixer l’espurna de l’interès. No només pertoca als mitjans oferir continguts d’elevada qualitat, contrastació i un llarg etcètera, sinó també és vital pel públic receptor demandar-ho. I és que, no en va el conseller apunta que «només la consciència culta i la consciència crítica inspiren la llibertat».
Des del meu punt de vista, sóc conscient que tant els discursos d’Edward R. Murrow dels anys cinquanta com la lliçó inaugural de Joan Manuel Tresserras, al 2007, són paraules plenes de convicció que exalten els sentiments de tots aquells bé periodistes, bé futurs periodistes que creiem en el gran poder mobilitzador i, sobretot, de formació que tenen els mitjans. Tenen l’honor de fer-nos tornar a creure en el bon periodisme i, com a mínim a mi, em retornen l’esperança en aquest sector.
Alhora, seria massa ingenu creure cegament tots els punts teòrics i, fins i tot, utòpics que d’aquests discursos s’emanen. Només em queda dir que si són capaços de remoure la nostra il·lusió interior és perquè existeixen ganes de reprendre el que, esperem, no continuïn essent els vestigis del periodisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada