Proposta de telecentre a Sant Llorenç

Seguint el fil de l’escrit anterior, ens tornem a centrar en l’aposta per les noves tecnologies i la seva adaptació en relació a la ciutadania. En aquest sentit i, apuntant l’opció dels Telecentres de què ens parlava Laura Rojas, em disposo a fer una breu proposta de telecentre en el context que tot seguit presento.

Ens traslladem, doncs, al barri de Sant Llorenç, de Terrassa.

Com es pot observar a les taules, és un barri que agrupa força nou-vinguts. A més a més, cal citar que gran part dels veïns autòctons procedeixen d’altres zones d’Espanya, sobre tot d’Andalusia. De fet, aquests veïns representen l’onada migratòria protagonitzada pels diferents sectors de la població peninsular cap a la Catalunya industrialitzada que tingué lloc els anys 50 i 60 .

Les taules mostren l’origen de la població del barri de Sant Llorenç, tant la que prové de l’interior d’Espanya com la que ho fa d’altres continents. Si es calcula el nombre d’estrangers sobre la població total s’obté que el 5,05% dels habitants del barri són estrangers. Així doncs, es pot dir que al barri es presencia una gran diversitat de població.

Davant d’aquesta pluralitat voldria remarcar encara dues dades més:

La primera fa referència a una article a educaweb.com el titular del qual parla per si sol: “Augmenta la distància entre els coneixements dels joves i les necessitats laborals de les empreses”.

(http://www.educaweb.com/EducaNews/Interface/asp/web/NoticiesMostrar.asp?NoticiaID=2574).

El segon apunt té a veure amb la quantitat de joves que, després de 4t d’ESO decideixen abandonar el món de l’educació per entrar al laboral.

Prenent, doncs, com a punt de partida tot aquest context, es podria crear un telecentre al barri de Sant Llorenç amb 4 finalitats primordials:

1. Cohesió social
2. Formació professional
3. Integració a l’entorn i a les especificitats del món laboral
4. Foment de la llengua catalana

La cohesió social ajudaria a escurçar les distàncies entre els diferents col·lectius. La confiança entre ells, alhora, contribuiria a la reducció de les incerteses, les pors i els estereotips que d’aquesta convivència es generen. A la vegada, seria un lloc on es proporcionarien les eines necessàries per entendre el funcionament del camí des de l’educació fins el món laboral. Des d’aprendre a fer un currículum, on i com enviar-ho fins a saber on s’han d’adreçar quan tenen problemes burocràtics no només en un sentit laboral, sinó també vital (educació, salut, etc. ). El centre, per tant, seria una mena de mediador entre les diferents cultures, així com entre l’esfera pedagògica i la laboral.
He assenyalat formació professional amb la voluntat que aquest centre sigui capaç de detectar les mancances de l’educació (que, segons l’article citat són, entre d’altres l’anglès) i posar-hi solució. Així, cursets d’anglès a distància podien ser un primer pas en aquesta aventura.
Amb tot, l’ambient càlid i acollidor del centre hauria d’emprar el català com a llengua vehicular entre els membres. Així, en un barri castellanoparlant com és Sant Llorenç, els usuaris trobarien un lloc on poder posar en pràctica els coneixements teòrics de l’escola.

Totes aquestes puntualitzacions s’entrelliguen i troben el seu punt de partida en les noves tecnologies. Com, sinó, podríem agrupar una colla de joves amb aquest objectius? Davant d’un ordinador. Amb l’adaptació de nous softwares a aquestes iniciatives, els joves podrien pair totes les finalitats del projecte de forma lúdica. Apuntant encara més lluny, els destinataris, a més, gaudirien de l’accés a les noves tecnologies i es familiaritzarien amb elles, cosa que, alhora, donaria transfons professional.

Pel que fa als destinataris d’aquest servei, cal aclarir que serien sobretot nois i noies d’entre 15 i 20 anys. En el context del barri, seria molt adequada la participació notòria de ciutadans immigrants, però cal remarcar que qualsevol interessat podria inscriure-s’hi.

Finalment, i parafrasejant el discurs del conseller Tresserras, només el coneixement ens pot fer lliures, i què hi ha millor per a una societat moderna que tenir ciutadans autònoms.