RETROCESO

Me dispongo a hacer una breve reflexión acerca de la propuesta del conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre la creación de centros específicos para los inmigrantes extracomunitarios que lleguen una vez iniciado el curso escolar.

En primer lugar, me gustaría transmitir qué es lo primero que pensé cuando sentí hablar de ello. Y es que no puede evitar dudar de la experiencia de quien propone este cambio, pues: ¿ha pedido opinión a los profesionales de la educación, a aquellos que día a día trabajan para la formación de todos aquellos individuos que, en un futuro próximo, han de tejer la sociedad? Es evidente que la respuesta es negativa. Sólo hay que contemplar cómo ha respondido gran parte del profesorado catalán a la propuesta.

Aún más. Y es que creo que incluso sin estar metido de pleno en la educación, se pueden ver y valorar los esfuerzos que se han hecho para la integración de los nou-vinguts en los centros escolares.
Se inició la experiencia con las Aulas d’Acollida, unas aulas que básicamente sirven de puente lingüístico. Solamente quieren ser la herramienta que dé solución a la primera barrera de acceso al aula ordinaria: la lengua. Es por ello que, entre otros principios, se intenta mantener al nou-vingut en el aula ordinaria en asignaturas de interrelación entre compañeros como son educación física, tecnología, visual y plástica, etc.
Sin embargo, parece que esta experiencia piloto parece demasiado segregadora, pues es evidente que monta un pequeño gueto en un aula que, a efectos prácticos, queda separada de las demás. Así, en algunos centros y fruto de la iniciativa del mismo profesorado, se apuesta firmemente por la inclusión de estos alumnos en el aula convencional.
Es cierto que este proceso es difícil. La complejidad de alcanzar esta nueva meta no proviene solamente de la falta de recursos humanos, sino también de la nueva necesidad de hacer estudios pedagógicos que den una respuesta adecuada a la realidad heterogenia de las escuelas. También es preciso un enfoque intercultural tanto por parte del profesorado como de todos los ciudadanos. Es ingenuo y egoísta pensar que la tarea de integración es exclusiva de los inmigrantes, porque sin nuestra colaboración y la voluntad de que formen parte de la sociedad, no reducimos el abismo.

El pluralismo es una riqueza que hay que respetar, conservar y potenciar. No estamos hablando de estructurar las escuelas con criterios productivos. No se trata de quitar de en medio los obstáculos que pueden dificultar la carrera educativa. Se ha de trabajar desde la heterogeneidad y no olvidar que hablamos de la formación intelectual y social de seres humanos.

Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme

Avui, una subdivisió del grup de cooperació hem tingut una entrevista amb David Quijano, cap de comunicació de SETEM-Catalunya. Cal dir que ens ha apropat a la manera de fer i d’entendre el món de l’ONG de manera clara, breu i concisa. A més a més, ha fet alguns comentaris que he considerat dignes de publicar al blog.

En David

ens ha explicat ràpidament què és el Comerç Just i, al final de l’entrevista, ens ha aconsellat, amb veu de trapella i amb un dit acusador, a l’estil del tío Sam, que consumim responsablement i només allò que sigui necessari.

També ens ha parlat de la Plataforma P.À.N.I.C, és a dir, La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme, en què Ses Majestats els Reis Mags d'Orient es declaren en vaga indefinida i, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no

es mouran de l'Orient Llunyà. El Tió i el Pare Noel sembla que van pel mateix camí. Si teniu cinc minutets, mireu el vídeo o consulteu la web de SETEM. És força entretingut, amè i divertit, veure com els Reis Mags es declaren en vaga.

Un cop més, l’ONG fa una forta aposta per la sensibilització en relació al comerç, i s’atreveix a fer-ho amb gràcia en aquestes dates d’apogeu consumista.

El Comerç Just de SETEM

En referència a la reflexió, m’atreveixo a dir, típica, entorn la doble vessant del Nadal en temps capitalistes, i en referència, igualment, a la imatge de l’entrada anterior, ens apropem a l’ONG SETEM-Catalunya per donar una visió solidària i justa del consumisme. Cal dir que en properes entrades em proposo donar més detalls sobre aquesta organització, en tant que objecte del nostre futur documental.

Segons SETEM, el Comerç Just és un moviment que neix durant els anys 60 a Holanda. L'any 1969 es va obrir la primer botiga amb productes de Comerç Just a Holanda i poc a poc la filosofia del Comerç Just es va anar estenent per tot Europa.

Aquest moviment pretenia canviar l’essència de la cooperació que hi havia hagut fins ara entre els països de l’anomenat primer món, els països del Nord i els països del Sud. Aquesta cooperació s’havia basat fins el moment, en l’ajuda i sota una perspectiva paternalista i de superioritat.

Així doncs, el Comerç Just neix amb la visió de demanar i reclamar justícia més que no pas, ajuda i pedaços que provin de solucionar parcialment situacions de pobresa i misèria en les quals es troben alguns dels països del Sud. Davant unes pràctiques comercials proteccionistes que apliquen els països més rics econòmicament sobre els més pobres.

Aquest moviment, proposa un comerç diferent del que fins ara existeix i amb unes normes i objectius clarament diversos. Un comerç que sigui just per a totes les parts que entren en joc quan es produeix un intercanvi.

El Comerç Just doncs, és una alternativa al comerç internacional, si es tenen en compte els criteris únicament econòmics que aquest últim valora. El Comerç Just afegeix, valors ètics que abarquen aspectes tant ecològics com socials i de gènere. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions en el comerç i garantint els drets del les persones productores i treballadores, així com persones socialment marginades, particularment al Sud.

Per tal que un producte pugui ser considerat de Comerç Just, la seva producció i elaboració ha d’haver seguit els principis;

1. Salaris i condicions de treball dignes
2. Relació comercial a llarg termini
3. Els productors/es destinen part dels seus beneficis a les necessitats bàsiques de les seves comunitats
4. Absència d’explotació infantil
5. Igualtat entre homes i dones
6. Funcionament participatiu
7. Respecte pel medi ambient


Des de SETEM proposen el Comerç Just clarament vinculat al concepte de Consum Responsable:
"aquella acció de compra (o de no compra) que escull els productes segons criteris ètics, socials i mediambientals, potenciant els productes que formen part d’un model alternatiu d’economia: just i sostenible ambientalment, socialment i econòmicament."

Des de SETEM treballen les tres vessants del Comerç Just, la sensibilització, la denúncia i pressió política i la comercialització, ja que consideren totes elles importants per tal de donar-lo a conèixer, i poder exigir a les Administracions Públiques i als Governs un consum responsable i un canvi real en les estructures econòmiques mundials. Arribant així al seu objectiu final d’anar construint un món més just per a tothom.

Comerç Just al Nadal

La doble cara del Nadal

Recupero una vella reflexió sobre aquestes dates tan assenyalades...

El Nadal és, sense dubte, una festivitat recoberta de desig i de il·lusió tant per nens i nenes com per adults i, fins i tot, per ancians. Però, són també unes festes de desengany i tristesa, com ho poden ser tots els dies de l’any.

Escoltem la veu d’alguns professionals del Nadal i analitzem les seves premisses.

- Torna a casa, torna, pel Nadal...- ens diu amb una veu dolça l’anunci del torró de Suchard.

Aleshores, tots quedem bocabadats pensant en aquella persona que tant estimem i que tan lluny està. Tot seguit entrem al mercat, comprem torró (preferiblement de Suchard), omplim el carro de marisc fresc, de carn deliciosa, de postres exquisits, ..., i quan veiem l’elevada factura a pagar fem un somriure i ens diu la veu de la consciència “un dia és un dia, a més, és Nadal!”. Després sortim al carrer i contemplem il·lusionats els llums encesos, el Pare Noel repartint llaminadures, les nadales que sonen per tot arreu, els nens rient... Ens veiem envoltats de felicitat i, d’aquesta manera, sincerament, és difícil no deixar-se emportar per l’esperit nadalenc. Per què no confiar en aquestes dates si tot sembla estar a favor d’elles?

Arribem a casa encara embruixats pel perfum nadalenc i amb el somriure a la cara. Obrim el torró de Suchard i tanquem els ulls per donar la primera queixalada. Abans d’obrir-los altre cop, passa pel nostre cap un seguit d’imatges on apareix la persona llunyana a la vora del foc, on estem decorant un frondós arbre de Nadal i col·locant les figuretes al pessebre, on mirem per la finestra i apareix un paisatge de muntanya nevat. Tot i la consciència que aquests pensaments són res més que somnis, ens decepcionem en obrir els ulls i no trobar ni tan sols un esquifit arbre decorat. Aleshores tornem a encendre el televisor, amic fidel en aquestes ocasions, i ens mirem els anuncis.

- Ja és Nadal al Corte Inglés! – ens comunica una veu ara plena de vitalitat.

Quedem pensatius i reflexionem que potser és cert que només és Nadal al Corte Inglés. Ens adonem que potser és només Nadal al mercat, que vivim en una bombolla de colors que han inflat les multinacionals per a que comprem. És tan sols el consum el que ens fa viure enganyats creient que en aquests dies podrem ser feliços aconseguint allò que durant tot l’any hem estat desitjant. Som tan vulnerables, que fins i tot vam quedar captivats per l’anunci de Suchard creient que realment aquella persona llunyana tenia l’obligació de venir en aquestes festes. Mirem tota la compra i ens sentim víctimes consumistes. Pensem en l’energia innecessària que malgasten els llumets, la quantitat de caixes i plàstics que produeixen els embolcalls de les joguines, tots els arbres que han sigut talats, tots els accidents que, malgrat ser Nadal, es produeixen a les carreteres...

Aleshores veiem la doble cara del Nadal i comprenem que aquestes festivitats estan plenes de desig i d’il·lusió tant per nens i nenes com per adults i, fins i tot, per ancians. Però, són també unes festes de desengany i tristesa, com ho poden ser tots els dies de l’any.

La UNESCO

La Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) nació el 16 de noviembre de 1945. Lo más importante para este organismo de las Naciones Unidas no es construir escuelas en países devastados o publicar hallazgos científicos. El objetivo de la Organización es mucho más amplio y ambicioso: construir la paz en la mente de los hombres mediante la educación, la cultura, las ciencias naturales y sociales y la comunicación.
Actualmente, la UNESCO es un laboratorio de ideas que marca estándares para establecer acuerdos a nivel mundial relativos a los principios éticos incipientes. La Organización también desempeña un papel de centro de intercambio de información y conocimiento. Al mismo tiempo, ayuda a los Estados Miembros en la construcción de sus capacidades humanas e institucionales en sus diferentes ámbitos de actuación. En suma, la UNESCO promueve la cooperación internacional en materia de educación, ciencia, cultura y comunicación entre sus 193* Estados Miembros y sus seis Miembros Asociados.

* Cifra de octubre de 2007

Estructura interna de l'ONU