L’ONU és hereva de la Societat de Nacions. Aquesta, va néixer el 16 de gener de 1920, després de la Primera Guerra Mundial. La Societat de Nacions era un organisme constituït com una assemblea de països sobirans que havia de garantir la cooperació internacional i resoldre, mitjançant la diplomàcia pública, els conflictes internacionals. Estats Units no va formar part mai i, per la seva banda, Alemanya i la Unió Soviètica no van poder incorporar-s’hi fins més endavant.
L’ONU es comença a gestar en plena Segona Guerra Mundial, el gener de 1942. Els representants de 26 estats aliats reunits a Washington van signar la Declaració de les Nacions Unides amb la intenció de forjar un futur sense guerres. A la conferència de Dumbarton Oaks (1944), els Estats Units d’Amèrica, la Gran Bretanya, la Xina i l’URSS van posar les bases del funcionament de la futura organització de nacions i van acordar quins en serien els òrgans principals. A la conferència de Jalta (febrer 1945), es van resoldre dues qüestions pendents:
- es va decidir establir el dret de vet de les grans potències en el Consell de Seguretat
- i es va acceptar la reclamació soviètica segons la qual Ucraïna i Bielorússia havien de tenir representació pròpia a l’ONU.
No va ser fins la conferència de San Francisco (entre abril i juny de 1945) que els representants de 51 països van preparar la redacció definitiva de la Carta de les Nacions Unides, text fundacional del nou organisme internacional, que va entrar en vigor el 24 d’octubre d’aquell mateix any. La Carta fixava els objectius i els grans principis d’actuació de l’ONU, així com l’estructura general i les funcions que havia d’exercir en l’escenari mundial.
La finalitat bàsica de les Nacions Unides és mantenir la pau i la seguretat internacionals. Ha d’intercedir, a més, per intentar solucionar pacíficament els conflictes de caràcter internacional, fomentar en tots els àmbits la cooperació entre les nacions i assegurar el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Per tal d’aconseguir-ho, l’ONU ha d’observar una sèrie de principis com són la igualtat sobirana entre tots els seus membres i la prohibició de l’ús de la força o l’amenaça contra qualsevol país. De fet, només queden fora de la competència de les Nacions Unides els assumptes interns dels estats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada