dimarts, 18 de desembre del 2007

La doble cara del Nadal

Recupero una vella reflexió sobre aquestes dates tan assenyalades...

El Nadal és, sense dubte, una festivitat recoberta de desig i de il·lusió tant per nens i nenes com per adults i, fins i tot, per ancians. Però, són també unes festes de desengany i tristesa, com ho poden ser tots els dies de l’any.

Escoltem la veu d’alguns professionals del Nadal i analitzem les seves premisses.

- Torna a casa, torna, pel Nadal...- ens diu amb una veu dolça l’anunci del torró de Suchard.

Aleshores, tots quedem bocabadats pensant en aquella persona que tant estimem i que tan lluny està. Tot seguit entrem al mercat, comprem torró (preferiblement de Suchard), omplim el carro de marisc fresc, de carn deliciosa, de postres exquisits, ..., i quan veiem l’elevada factura a pagar fem un somriure i ens diu la veu de la consciència “un dia és un dia, a més, és Nadal!”. Després sortim al carrer i contemplem il·lusionats els llums encesos, el Pare Noel repartint llaminadures, les nadales que sonen per tot arreu, els nens rient... Ens veiem envoltats de felicitat i, d’aquesta manera, sincerament, és difícil no deixar-se emportar per l’esperit nadalenc. Per què no confiar en aquestes dates si tot sembla estar a favor d’elles?

Arribem a casa encara embruixats pel perfum nadalenc i amb el somriure a la cara. Obrim el torró de Suchard i tanquem els ulls per donar la primera queixalada. Abans d’obrir-los altre cop, passa pel nostre cap un seguit d’imatges on apareix la persona llunyana a la vora del foc, on estem decorant un frondós arbre de Nadal i col·locant les figuretes al pessebre, on mirem per la finestra i apareix un paisatge de muntanya nevat. Tot i la consciència que aquests pensaments són res més que somnis, ens decepcionem en obrir els ulls i no trobar ni tan sols un esquifit arbre decorat. Aleshores tornem a encendre el televisor, amic fidel en aquestes ocasions, i ens mirem els anuncis.

- Ja és Nadal al Corte Inglés! – ens comunica una veu ara plena de vitalitat.

Quedem pensatius i reflexionem que potser és cert que només és Nadal al Corte Inglés. Ens adonem que potser és només Nadal al mercat, que vivim en una bombolla de colors que han inflat les multinacionals per a que comprem. És tan sols el consum el que ens fa viure enganyats creient que en aquests dies podrem ser feliços aconseguint allò que durant tot l’any hem estat desitjant. Som tan vulnerables, que fins i tot vam quedar captivats per l’anunci de Suchard creient que realment aquella persona llunyana tenia l’obligació de venir en aquestes festes. Mirem tota la compra i ens sentim víctimes consumistes. Pensem en l’energia innecessària que malgasten els llumets, la quantitat de caixes i plàstics que produeixen els embolcalls de les joguines, tots els arbres que han sigut talats, tots els accidents que, malgrat ser Nadal, es produeixen a les carreteres...

Aleshores veiem la doble cara del Nadal i comprenem que aquestes festivitats estan plenes de desig i d’il·lusió tant per nens i nenes com per adults i, fins i tot, per ancians. Però, són també unes festes de desengany i tristesa, com ho poden ser tots els dies de l’any.