Glossari

El darrer dia de classe vam estar definint una sèrie de conceptes relacionats amb la comunicació i l’educació. En aquest sentit, vam remarcar la importància de ser conscients dels matisos inherents a aquelles paraules que envolten diàriament tant a periodistes com a educadors. Utilitzar en cada moment les paraules més precises és una tasca fonamental en la nostra feina, doncs només aquell que té esquemes clars pot transmetre’ls de forma correcta.

Així, a continuació faig un petit glossari dels conceptes dels quals vam estar parlant. Per fer-ho, primer donaré la definició del Diccionari de la llengua catalana i després afegiré tot allò que pugui enriquir més l’explicació.

Glossari:

COMUNICACIÓ

Emissió: acció d’emetre; emetre: expressar, manifestar una opinió, un judici, un informe, un vot, etc. Més enllà d’aquesta definició de diccionari, vam tractar el terme des de l’esquema comunicatiu de Shannon i Weaver. Per tant, consisteix a emetre una senyal des del pol emissor fins el pol receptor.

Difusió: la difusió, per la seva part, és l’acció d’escampar amplament, estendre en totes direccions. Així, aplicat a la comunicació, parlem de difusió quan aquell missatge que emetem arriba a un públic ampli, a un públic de masses.

Informar: posar algú al corrent d’alguna cosa, donar-li’n una notícia, traspassar un esdeveniment.

Comunicar: es troben moltes accepcions a l’entrada d’aquest verb. És l’acció de transmetre, de fer conèixer alguna cosa a algú; l’acció de fer participar d’allò que hom posseeix, de fer-ho comú; és entrar en relació d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Per tant, quan comuniquem no només oferim informació, sinó que també esperem una resposta del receptor.

Interactuar/interaccionar: és actuar de manera que hi hagi una acció o influència mútua recíproca. En termes sociològics diríem que interactuar és el procés social a través del qual els individus i els grups s’estimulen i reaccionen en relació els uns amb els altres. Parlem, per tant, del feedback, la retroalimentació.

Notícia: és un gènere informatiu que s’ocupa d’informar sobre esdeveniments d’actualitat des d’una perspectiva objectiva i tenint en compte els criteris de noticiabilitat (actualitat, proximitat, número d’afectats, etc.).

Informació: quan parlem d’informació ens referim a la difusió de notícies. Per tant, se suposa que hem de partir del principi d’objectivitat, del contrast de fonts, de la multiperspectiva pel que fa als testimonis i de la no valoració.

Opinió: és el gènere periodístic oposat a la informació, tot i que avui dia es donin molts híbrids. Vol dir, segons el diccionari, formar, tenir o emetre opinió sobre una cosa. Així, entren en joc la subjectivitat, el judicis, les valoracions, etc.

Argumentar: és presentar, formular arguments entorn una opinió. Argument entès com una raó adduïda en prova d'una proposició, per convèncer algú d'alguna cosa. Parlem, doncs, de la justificació de les opinions on podem utilitzar la persuasió.

Narrar: és contar algun fet esdevingut exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies. És donar compte del procés de transformació d’alguna cosa des de l’observació dels fets.

Descriure: és representar alguna cosa amb paraules. És explicar com és quelcom sense la necessitat que això canviï.

EDUCACIÓ

Instruir: Donar a algú coneixements o informacions, especialment d'una manera metòdica. Consisteix a emetre doctrines. Per exemple, quan ens ensenyen els senyals de conduir, les parts del cotxe...

Educar: Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat. Aquí entra en joc la transmissió de valors i l’esperança que els receptors assimilin els principis transmesos. És, per exemple, quan a l’autoescola van més enllà d’instruir-te pel que fa els senyals i t’ensenyen que si et passes un semàfor en vermell et penalitzaran, pots atropellar un vianant, etc.

Aprendre: Adquirir la coneixença, la pràctica (d'alguna cosa) amb l'estudi, l'atenció. En aquest punt parlem d’una doble habilitat:

· Habilitats pràctiques: automatitzar coneixements.

· Habilitats cognitives: engloba una sèrie de qualitats com són:

- la sensació: amb els 5 sentits captem els estímuls de l’exterior, captem la informació d’allò que ens envolta.

- la percepció: suma del totes les sensacions.

(Per exemple, el concepte de pissarra no és una construcció puntual, sinó un cúmul de sensacions anteriors. És una integració de sensacions que ens han arribat a través de la vista, l’olfacte, el tacte... Això ens permet la identificació dels objectes. A més, hem de tenir en compte que només veiem una petita porció de la realitat i que reconstruïm la resta. Per tant, ja ens podem imaginar, amb aquestes suposicions, com de fàcil és enganyar, simular.)

- la memòria: és el dipòsit de tot allò que acumulem a partir dels sentits i les percepcions.

- la imaginació: recombinació en la memòria de tot allò que acumulem. Podem inventar coses que no existeixen, podem barrejar records... Hi ha qui diu que encara podem ser lliures en la imaginació.

- el raonament: mitjançant el raonament descobrim coses que no sabíem. A partir d’uns coneixements limitats podem arribar a uns altres. Podem deduir, és a dir, focalitzar des d’una qüestió general a allò particular. Mitjançant la intuïció, en canvi, anem d’allò particular a allò general. És hipotètic.

(Entorn aquests raonaments, s’ha d’anar molt amb cura de no caure en tòpics ni en estereotips ni en generalitzacions.)

En relació amb l’aprenentatge podem parlar de l’aprenentatge significatiu, igual que la informació significativa. És significatiu en la mesura que és vàlid per nosaltres, que ens desperta certa motivació i interès.

Quan parlem de comunicació i educació barregem dos processos: el comunicatiu i el d’adquisició de coneixements, d’habilitats i competències.

En aquest sentit, definim una competència com el fet de ser capaç de fer quelcom; el fet de reunir coneixements, habilitats per desenvolupar una tasca.